Partit Aragonès
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PAR | ||||
| Tipus | partit polític espanyol | ||||
| Ideologia | regionalisme autonomisme regional conservadorisme liberal | ||||
| Alineació política | centrisme centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | gener 1978 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Arturo Aliaga López (2015–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | partidoaragones.es | ||||
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès[1] regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977. A les eleccions a Corts d'Aragó de 1983 es presentà en coalició amb el Partit Popular, però des del 1990 es presenta en solitari.
En successius congressos, aquest partit s'ha definit com a nacionalista[2] moderat i de centre,[3] i es va denominar Partido Aragonés Regionalista fins a 1990.[4] No obstant això, posteriorment va eliminar novament la referència al nacionalisme, que no figura en els seus estatuts.[3] La seva organització juvenil és Rolde Choben.
El seu objectiu, segons assenyalen els seus estatuts, és "assolir quants fins promoguin i permetin la defensa i l'enriquiment socioeconòmic i cultural d'Aragó". Institucionalment, està present (2006) en el Govern d'Aragó, les Corts d'Aragó, el Senat espanyol, i centenars d'entitats locals aragoneses, comarques i ajuntaments.
El PAR respecta el marc constitucional espanyol, si bé reclama el reconeixement dels drets històrics i una autonomia plena (amb un sistema de finançament suficient) per a Aragó. Les qüestions de política hidràulica han estat claus en l'acció del PAR, a través del seu rebuig al transvasament del riu Ebre inclòs en successius plans hidrològics nacionals i la seva reivindicació de les obres d'aprofitament de l'aigua a Aragó. Des de la seva fundació, el Partido Aragonés ha promogut una reorganització administrativa, per a descentralitzar la gestió de la comunitat autònoma i transferir competències a les comarques, en una aposta per la vertebració del territori. El PAR nega la unitat lingüística del català i considera que a la Franja de Ponent s'hi parlen modalitats de la llengua aragonesa. Per aquest motiu es va oposar a la Llei de llengües autonòmica aprovada el 2009.[5]
Figures rellevants del PAR han estat el seu primer president, Hipólito Gómez de las Roces, que va presidir el Govern d'Aragó entre 1987 i 1991; el seu secretari general en diferents èpoques i president del Govern d'Aragó de 1991 a 1993, Emilio Eiroa García; el seu president en diversos períodes i actual Senador, José María Mur Bernad; o entre d'altres, el seu actual (2005) president des del 2000 i vicepresident del Govern d'Aragó, José Ángel Biel Rivera.
El febrer de 2023 va prosperar una moció de censura contra el president del partit Arturo Aliaga, amb la qual cosa va ser elegit Clement Sánchez-Garnica com a nou president del partit.[6] Després de les eleccions a Corts d'Aragó de 2023 va donar suport extern al govern de coalició de Partit Popular (PP) i Vox que va desbancar als socialistes després de dues legislatures governades per Javier Lambán.[7] El pacte inclou cedir a Vox la vicepresidència i dues conselleries, la d'Agricultura i Desenvolupament Territorial i la de Despoblació i Justícia. També va anunciar la derogació de la llei de memòria democràtica i la revisió de la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies.
Al juny de 2025, Alberto Izquierdo va ser triat nou president del Partit Aragonès, i a les eleccions a Corts d'Aragó de 2026 no va treure cap representant.[8]
Resultats electorals
[modifica]Eleccions autonòmiques
[modifica]| Corts d'Aragó | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Líder | # | % | Pos. | Escons | +/- | Govern |
| 1983 | Hipólito Gómez | 124,018 | 20.5% | 3r | 13 / 66 |
— | Oposició |
| 1987 | 179,922 | 28.1% | 2n | 19 / 67 |
▼6 | Minoria (1987–89) | |
| Coalició (PAR–PP 1989–91) | |||||||
| 1991 | 151,420 | 24.7% | 2n | 17 / 67 |
▼2 | Coalició PAR–PP (1991–92) | |
| Coalició PAR–PP (1992–93) | |||||||
| Oposició (1993–1995) | |||||||
| 1995 | Emilio Eiroa | 143,573 | 20.4% | 3r | 14 / 67 |
▼3 | Coalició PAR–PP |
| 1999 | José María Mur | 86,519 | 13.3% | 3r | 10 / 67 |
▼4 | Coalició PAR-PSOE |
| 2003 | José Ángel Biel | 79,670 | 11.2% | 4t | 8 / 67 |
▼2 | Coalició PAR-PSOE |
| 2007 | 81,135 | 12.1% | 3r | 9 / 67 |
▲1 | Coalició PAR-PSOE | |
| 2011 | 62,193 | 9.2% | 3r | 7 / 67 |
▼2 | Coalició PAR–PP | |
| 2015 | Arturo Aliaga | 45,846 | 6.9% | 5è | 6 / 67 |
▼1 | Oposició |
| 2019 | 33,978 | 5.1% | 7è | 3 / 67 |
▼3 | Coalició PAR-PSOE-Podem-CHA | |
| 2023 | Alberto Izquierdo | 13,988 | 2.1% | 8è | 1 / 67 |
▼2 | Suport extern PP-Vox |
| 2026 | 8.161 | 1.24% | 8è | 0 / 67 |
▼1 | Extraparlamentari | |
Eleccions municipals
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|
| 1979 | 58.661 | 10,97 | 276 / 4.883 |
Nou |
| 1983 | 92.922 | 15,58 | 1.116 / 4.803 |
|
| 1987 | 129.370 | 20,35 | 896 / 4.322 |
|
| 1991 | 128.025 | 20,90 | 1.115 / 4.420 |
|
| 1995 | 116.447 | 16,61 | 1.050 / 4.337 |
|
| 1999 | 87.493 | 13,36 | 925 / 4.250 |
|
| 2003 | 85.857 | 12,03 | 907 / 4.232 |
|
| 2007 | 94.087 | 13,98 | 982 / 4.227 |
|
| 2011 | 77.542 | 11,33 | 992 / 4.359 |
|
| 2015 | 59.449 | 8,88 | 916 / 4.262 |
|
| 2019 | 33.697 | 5,01 | 658 / 4.131 |
|
| 2023 | 20.132 | 2,99 | 334 / 4.162 |
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 654. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «El Partido Aragonés introduce en los estatutos su vocación nacionalista». El País, 05-02-1990.
- 1 2 «Estatutos del Partido Aragonés: Texto aprobado por el Pleno del XIV Congreso», 2015.
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa. «Partido Aragonés (PAR)». Arxivat de l'original el 2018-09-15. [Consulta: 24 maig 2012].
- ↑ «El PAR pretén denominar 'aragonès' al català de la Franja». AVUI, 28-10-2009. [Consulta: 23 maig 2010].
- ↑ Carnicero, Laura. «La moción triunfa y expulsa a Aliaga de la presidencia del PAR» (en castellà). El Periódico de Aragon, 11-02-2023. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ Escudero, Emilio V. «Azcón es investido en Aragón con los votos de Vox y el PAR tras un debate bronco» (en castellà). ABC, 11-08-2023. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ López, Víctor. «CHA logra un gran resultado al duplicar sus diputados mientras el PAR desaparece» (en castellà). Público, 08-02-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Partit Aragonès - Lloc web oficial (castellà)