Les xarxes socials i els mòbils s'han revelat com grans pertorbadors de les converses cara a cara. Recerques recents estan demostrant de manera fefaent que l'ús irreflexiu (i gairebé addictiu) del mòbil té un efecte directe en la qualitat de les converses que mantenim.
La relació compulsiva amb els dispositius segresta l'atenció, base de l'escolta i de la conversa significativa. Els estudis revelen que la simple presència d'un mòbil, encara que estigui en mode silenci, divideix l'atenció dels participants entre les persones reals presents i la gent virtual. Aquest mòbil silenciós inhibeix la possibilitat d'iniciar i compartir converses d'interès, atès que els participants sospiten de manera inconscient que el dispositiu pot reclamar l'atenció del propietari en qualsevol moment des d'un univers virtual paral·lel, per la qual cosa decideixen “surfejar” els temes de conversa en lloc d'aprofundir-hi.
De fet, els infants i joves que han crescut en famílies en què els àpats familiars han estat colonitzats per les pantalles (televisió, tauleta i l'omnipresent mòbil) mostren un dèficit manifest d'habilitats comunicatives i conversacionals. No saben interpretar els senyals no verbals dels interlocutors (activen menys neurones mirall, base de l'empatia) i temen exposar-se a la conversa real “no editada prèviament”, és a dir, realitzada ara i aquí. Evidentment, saben “parlar”, però no gestionen amb solvència l'intercanvi cooperatiu que ens ha permès als humans arribar fins al segle XXI: la conversa.
Aprendre a conversar de manera competent
El llenguatge articulat, una capacitat intrínsecament humana, és de naturalesa genètica; és a dir, qualsevol ésser humà, per remot que sigui el lloc on ha nascut, pot parlar. La dimensió més genuïna del llenguatge com a eina de comunicació és la conversa quotidiana. I a conversar de manera solvent se n'aprèn. Entre altres habilitats, s'aprèn com entrar de manera adequada en una converses, com mantenir-la en un to cooperatiu o com afrontar amb empatia i assertivitat els diàlegs difícils.
En altres paraules, el llenguatge és, per tant, un do innat. La conversa, en canvi, és un aprenentatge cultural.
En aquest sentit, cal subratllar la importància educativa de la família en les capacitats conversacionals de la canalla. De la mateixa manera que la família ens dota d'un determinat capital econòmic –i, així, alguns tenen la fortuna d'heretar un pis, mentre que d'altres l'hem d'adquirir–, la família ens proporciona també un determinat capital lingüístic. Per exemple, l'accés a un lèxic ampli, precís, cuidat, potser fins i tot plurilingüe; o, amb poca fortuna familiar, a un vocabulari simple i reduït. Cal dir el mateix de la sintaxi: hi ha qui té contacte des de la infància amb construccions sintàctiques complexes que permeten elaborar el pensament amb més sofisticació, mentre que hi ha infants que del seu entorn verbal només reben estructures paratàctiques sense a penes connexió entre elles.
Doncs bé, de la mateixa manera, les famílies ens confereixen un determinat capital conversacional. Tots hem pogut observar infants que poden afrontar converses amb tranquil·litat, per exemple, amb adults de més jerarquia que els seus pares, mentre que d'altres se senten confusos perquè no saben com han de reaccionar. Hi ha infants que han après a inhibir la parla mentre parla l'interlocutor i a esperar el seu moment, mentre que altres xiquets (i multitud d'adults) no han rebut mai aquest ensenyament.
En les societats desenvolupades, l'ideal és que l'escola funcioni com un instrument d'igualació que permeti que els infants que han crescut amb una pràctica lingüística i conversacional de poca qualitat en la família puguin entrar en contacte amb models lingüístics més rics i estimulants, que els permetin reconèixer i expressar millor les emocions, els sentiments i les argumentacions. Però aquesta igualació no sempre funciona de manera òptima.
Les converses ens identifiquen
Educar(-nos) en el llenguatge i la conversa és cabdal per moltes raons, que es concreten en el fet que la nostra manera de conversar té un impacte decisiu en la construcció de la nostra imatge, de la percepció que els altres tenen de nosaltres.
Les converses ens identifiquen, ens construeixen com a individus i creen o destrueixen les nostres relacions socials, tant les personals com les professionals. Sherry Turkle ho expressa així en el seu metaestudi sobre la conversa: “La qualitat de les nostres converses està directament lligada a la nostra felicitat personal i al nostre èxit social i professional”.
Necessitem urgentment una alfabetització conversacional
Si hi pensem un moment, resulta ben sorprenent que el grau d'interès que reben en l'espai públic els “automatismes humans” —per dir-ne d'alguna manera— sigui tan diferent. La respiració o l'alimentació en són un cas clar: la nutrició s'ha convertit en un tema prioritari de salut pública. Per contra, coneixem molt poc l'extraordinària capacitat humana que és el llenguatge articulat. Què sabem sobre com afrontar una conversa que s'anticipa incòmoda? Sobre com dialogar amb persones diferents de nosaltres? Sobre com —primera lliçó d'empatia i cooperació— escoltar l'altre mentre parla?
Necessitem urgentment una alfabetització conversacional en els espais públics que ens permeti tenir més reflexivitat i coneixement sobre les extraordinàries potencialitats de la conversa quotidiana, així com identificar quan ens trobem davant d'una conversa porqueria, que, com el menjar porqueria, no alimenta, sinó que més aviat intoxica.
Quan mantenim una conversa humana, aquí i ara, en què els cossos són presents i l'atenció també, ocorren fenòmens fascinants. D'una banda, es produeix una sincronització corporal: els cossos de les persones que interactuen s'adapten l'un a l'altre, s'imiten inconscientment, coordinant-se entre si. I no només això, sinó que les tomografies mostren que els cervells dels qui conversen se sincronitzen igualment i que la sincronització és més intensa com més profunda i significativa resulta la conversa per als qui parlen.
Un suggeriment: sopar a casa sense mòbils ni dispositius a la vista, mantenint una conversa genuïna, té un impacte en l'èxit personal i professional dels més joves de la família superior a pagar-los un màster en una escola de negocis.