Cosmidi

Els cosmidis són uns tipus de vectors de clonació.

Realment un cosmidi consisteix en un plasmidi al qual s'han afegit uns segments del genoma d'un bacteriòfag, el fag λ.^[1]

Un cosmidi conté:

Per part del plasmidi, l'ori C i un gen de resistència a un antibiòtic, això depèn del tipus de plasmidi del qual derivi i, per tant pot contenir més segments com ara el gen LacZ, que permet la selecció blanc / blau de les colònies.

Per part del fag λ, els extrems COS, extrems complementaris del genoma del fag i que s'empren per a la recircularització del mateix.

Aquests vectors faciliten la feina perquè permeten l'empaquetament in vitro de les seqüències entre dos extrems COS i usar els fags empaquetats per transfectar soques d'E coli, aconseguint un plasmidi en el bacteri, ja que el cosmidi es recircularitza a l'entrar gràcies als extrems COS. També té gens de resistència a antibiòtics d'origen plasmídic, que ajuden en la identificació de cèl·lules hostes que contenen els cosmidis recombinants. Després d'inserir fragments de DNA, els cosmidis recombinants s'empaqueten en la càpsida proteica de λ per formar partícules fàgiques infectives. Una vegada que en la cèl·lula hoste, el cosmidi es replica com plasmidi.

a) Segons els llocs de múltiple clonatge (MSC) o els llocs de restricció, es digereix el cosmidi amb l'enzim de restricció corresponent a l'estratègia experimental, tallant el cosmidi pels extrems COS, linealitzant-lo.

b) Es tracta amb una fosforilasa, que hidrolitza els grups P dels extrems 5 ', per tal d'evitar que l'insert s'afegeixi a un extrem.

c) Es tracta la nostra mostra d'ADN i el cosmidi amb enzims de restricció compatibles.

d) Es barreja la mostra amb el cosmidi i s'afegeix ADN-ligasa. Si seleccionem aquells cosmidis que hagin quedat amb una grandària apropiada, podem encapsidar-los en el fag lambda. Després infectem i seleccionem els bacteris gràcies a que el cosmidi porta un gen de resistència a ampicil·lina.

Han estat àmpliament usats en l'elaboració de genoteques de DNA genòmics de grans dimensions, ja que permeten la introducció d'inserits de DNA de fins a 45 kb, el doble que els vectors derivats de l'eliminació de part del genoma del fag λ, els fagèmids.

Així permeten empaquetar in vitro amb una gran eficiència perquè venen de λ, i recuperació i el treball en placa de petri és més fàcil gràcies al comportament de plasmidi.

El mot tècnic Cosmidi, deriva de la fusió de (llocs COS) i (plasmidi), generant el mot compost (cos-midi).

• Klug, William S.; Cummings, Michael R.; Spencer, Charlotte A., “Conceptos de Genética” 8ª edición. Pearson Prentice Hall